LLEI 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèicits urbanístics

El dia 10-03-09 s'ha aprovat una llei molt interessant per el nostre barri que contempla ajudes als ajuntaments i als parcel.listes per tal de tirar endavant barris pendents d'urbanitzar com el nostre.
Esperem que el nostre ajuntament actuï ràpidament per no perdre aquestes ajudes...

https://www.gencat.cat/eadop/imatges/5342/09070230.pdf

DEPARTAMENT
DE LA PRESIDÈNCIA
LLEI
3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèicits
urbanístics.
EL PRESIDENT
DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en
nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 65 de l’Estatut d’autonomia de
Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
En els anys seixanta i setanta del segle passat es va promoure arreu de Catalunya
un gran nombre d’urbanitzacions en sòl rústic destinades, inicialment, a segona
residència. Aquestes iniciatives responien a la major capacitat adquisitiva d’una
bona part de la població, que li permetia l’accés a un segon habitatge, tot i que en
moltes ocasions de característiques modestes, i que era possible gràcies a les taxes
creixents de motorització en els desplaçaments familiars.
Tanmateix, ateses les condicions d’aquell moment, una part molt important d’aquestes urbanitzacions es va promoure i comercialitzar sense el procés adequat de parcel·lació, planejament urbanístic, previsió de serveis, dotacions de sanejament
i cabals energètics. En força casos les mancances comportaven, de fet, la l·legalitat
de la promoció. D’altra banda, en termes urbanístics, una part molt destacada dels
terrenys ocupats no era apta per a la urbanització, per raons, sobretot, d’accessibilitat i pendent, i responia a un model d’ús del territori, caracteritzat per la baixa densitat i l’ús extensiu, que en l’actualitat és obsolet i té uns costos ambientals, econòmics i socials extraordinàriament elevats.
Moltes urbanitzacions nascudes els anys seixanta i setanta s’han consolidat i han
millorat i adquirit l’estatut legal adequat. Això ha estat possible, en bona mesura,
gràcies a l’esforç de les persones que hi viuen, a les associacions de parcel·listes i a la contribució dels ajuntaments. Tanmateix, subsisteixen nombrosos casos amb
mancances molt importants i processos d’urbanització inacabats. En d’altres, el
projecte inicial no s’ha arribat mai a consolidar i encara és possible i desitjable
revertir els terrenys que s’havia previst urbanitzar a la condició de sòl rústic.
En els darrers anys, les mancances de moltes d’aquestes implantacions territorials
s’han fet més evidents per la conjuntura del mercat immobiliari, la qual ha incrementat la tendència a convertir les urbanitzacions de segona a primera residència.
En aquest sentit, les mancances en els serveis que les han caracteritzat s’han fet
més evidents i han afectat d’una manera més directa i continuada un nombre més
alt de ciutadans.
L’objecte d’aquesta llei, en el marc de la competència exclusiva de la Generalitat
en matèria d’urbanisme que li confereix l’article 149.5 de l’Estatut d’autonomia de
Catalunya, és fer front a aquesta problemàtica i facilitar els processos de regularització deinitiva de les urbanitzacions, entesa, segons el cas, en termes de consolidació o de reducció parcial o total de la urbanització.